• QUI TÉ CURA DEL QUE TÉ CURA?

    QUI TÉ CURA DEL QUE TÉ CURA?

    No, no es tracta d’un joc de paraules la temàtica d’avui, sinó més aviat de posar l’atenció en una de les coses on, de vegades, no en posem la suficient fins que ja és una mica tard. Ens referim, ni més ni menys, que a l’autocura del cuidador.

    Donat que els darrers dies els articles del nostre blog han donat eines i han parlat sobre els nostres fills, farem el contrapunt a aquest aspecte centrant-nos en les figures que envolten i guien als nostres nen/es, com són els pares.

    Molt sovint, dins de teràpia, utilitzem comparacions i metàfores de la vida quotidiana per a poder explicar millor un problema o per poder treballar diferents temàtiques com l’empatia, les emocions o les creences d’un mateix. Un d’aquests exemples, quan parlem d’ansietat o paciència, és el del got d’aigua:

    Imagineu-vos per un moment al vostre fill o filla en un dia normal. Durant aquest dia hi ha esdeveniments i estímuls quotidiants davant els quals actua amb normalitat, però també hi ha estressors i frustracions que desequilibren la seva balança i van desgastant la seva paciència.

    Imaginem-nos ara que la seva paciència és com un got d’aigua, un got que poc a poc, al llarg del dia es va omplint. En alguns moments aquest got s’omple més ràpid, per exemple, quan el nen/a es troba davant d’un repte que li resulta feixuc i li produeix certa angoixa; d’altres, en canvi, es va omplint amb petites gotes que, tot i que no semblen ser gaire, van augmentant el nivell de l’aigua. I aquest got es va omplint i omplint fins que… es vessa.

    Quan això succeeix esdevé un moment de màxima angoixa, desesperació i incomprensió per part del nen. Són els típics moments en que el nen contesta, no es comporta com nosaltres esperem, reacciona plorant o amb ràbia (sense controlar les seves emocions), etc. En aquests moments els recursos que fèiem servir no són suficients, o perden eficàcia.

    Ara imaginem-nos que aquest got que ha vessat, no és dels nostres nens/es, sinó el nostre propi. Cadascú de nosaltres tenim el nostre propi Got de Paciència que, mica en mica, es va omplint. Part d’aquesta aigua ve per les situacions relacionades amb els fills ja que, com sabem, fer de pares no és una tasca senzilla sinó que és un aprenentatge continu. Però la resta del got s’omple amb els problemes que ens planteja el nostre dia a dia: la parella, la feina, la família, assolir els nostres objectius, gestionar les nostres frustracions, etc.

    Però a diferència del got dels nostres nens, els pares tenim l’afegit que el nostre got ajuda a sostenir el dels altres. Per tant, si no volem permetre que el nostre propi got caigui, hem d’aprendre a buidar-lo paulatinament.

    Com ho podem fer això?

    Doncs de la mateixa manera que aprenem a educar els nostres nens, és important que ens eduquem nosaltres mateixos per tenir moments per a la pausa, cedint-nos temps a nosaltres mateixos per a endreçar les nostres emocions.

    I quins són aquests moments tant necessaris?

    No es tracta de trobar més temps per pensar en la feina o per poder fer més encàrrecs, sinó es tracta de trobar espais de temps, relacions i activitats que ens resulten agradables, que ens ajuden a gestionar millor les nostres emocions i ens proporcionen una via d’escapament a les situacions més negatives. Dins d’aquest grup trobem:

    • Espai de parella: Hem de buscar un espai de parella on no tractem o pensem directament en els fills, en els problemes del dia a dia o altres maldecaps. Ha de ser un espai realment profitós i de parella.

    • Feina: Molts dels problemes i l’estrès poden venir d’aquesta àrea, és cert. Però segur que hi ha aspectes positius on podem centrar la nostra atenció, com en les coses que fem i se’ns donen bé, les satisfaccions que ens dóna aquest àmbit, etc. Per petit que sigui, SEMPRE hi ha alguna cosa positiva a destacar.

    • Hobbies i aficions: Súper importants per realitzar-nos i evadir-nos. Hem de procurar treure temps per posar-ne en pràctica.

    • Relacions amb amics i familiars: Parlar amb els altres de com estem i sentir-nos escoltats és un molt bon exercici de “neteja” per poder buidar el nostre Got de Paciència. No si val ser “egoistes” i quedar-nos-ho tot per nosaltres.

    Tenir en compte aquests punts és molt important per ajudar-te a tu mateix i a la teva salut i d’aquesta manera, ajudar-te a buidar el teu got de paciència.

     

     

    Víctor Carretero

    Psicòleg y Col·laborador a OWL INSTITUTE. Institut Psicològic

    Leave a reply →

Leave a reply

Cancel reply